Bla, bla, bla…

Tal i com anunciàvem a l’anterior entrada, dilluns vinent, 3 de juny, a les 18h, posem paraules a Música per a nadons. Ho diem en sentit figurat per a dir que farem una xerrada en la que exposarem el projecte de Música per a nadons i els seus fonaments pedagògics, però també ho diem en sentit literal: per primera vegada fem servir paraules.

Posem paraules a música per a nadons

Aprenentatge musical infantil

Música per a nadons és un projecte d’aprenentatge musical en la primera infància, per a nadons, nens i nenes de fins a 6 anys, acompanyats de la família, mare o pare. Les sessions es realitzen sense utilitzar llenguatge verbal, i és per això que podem dir que no fem servir paraules. Perquè ho fem així? Comencem pel principi.

Treballar música en l’edat infantil, i en especial en edats tan primerenques, implica compaginar aquest aprenentatge amb el de moltes altres destreses, habilitats i capacitats que desenvolupen els infants. Des del naixement, els nadons reben una gran quantitat d’estímuls verbals adreçats a la comunicació. L’atenció del nadó es concentra en la paraula, en la comunicació verbal, en l’associació de sons, fonemes, síl·labes, a situacions, fets, accions… Aquestes associacions són a la base del desenvolupament del llenguatge verbal en els nadons.

La freqüència, varietat i riquesa d’aquests estímuls – el nadó escolta una gran varietat de veus, entonacions, articulacions, vocabulari – desenvolupen la seva oïda i l’especialitzen en la identificació d’aquests sons, adreçats sempre a la comunicació: establint una gramàtica bàsica.

És justament la gran destresa auditiva en la percepció del llenguatge verbal la que fa desaconsellable utilitzar a la classe de música per a nadons el llenguatge verbal. Aquest queda reduït a la identificació del nom propi, per a presentar-nos. Utilitzar la veu humana per a fer música és un recurs natural i poderosíssim, però en determinades etapes evolutives – i en general a l’educació infantil – utilitzar la veu cantada i les paraules cantades té un efecte indesitjat per a l’aprenentatge musical: el nadó no discrimina tots els paràmetres del so i focalitza la seva atenció en aquells que estan relacionats amb la identificació d’una nova paraula, d’un missatge concret, d’un significat. L’atenció passa del perfil melòdic al significat, del ritme al missatge.

Nens i nenes cantant.

RIA Novosti archive, image #24089 / Tichonov / CC-BY-SA 3.0

Les cançons infantils tenen un lloc privilegiat en l’educació de nens i nenes. Enriqueixen el vocabulari, estableixen hàbits, desenvolupen l’imaginari, entre d’altres funcions però no són el millor camí per a identificar un perfil melòdic o un patró rítmic. Fixeu-vos en un nen o nena que canta una cançó: la reproducció del text acostuma a ser molt millor que la reproducció del perfil melòdic. Llavors diem que no afina gens. En realitat, en determinades edats, no afina perquè no ha estat capaç de separar el perfil melòdic dels sons i fonemes que formen les paraules i ha donat prioritat a aquestes.

A música per a nadons utilitzem la potencialitat musical de la veu humana sense paraules, cantant patrons melòdics i rítmics a través de síl·labes sense significat. Així posem l’atenció en l’element musical que treballem, ritme o melodia, i convidem els nadons a fer música, ja des de l’inici del balbuceig, perquè per aprendre música cal fer-ne. Així doncs, fem música junts: iaba daba dà!

Intel·ligències en moviment

Intel·ligències múltiples i aprenentatge musical

Howard Gardner, pare de la teoria de les Intel·ligències múltiples

Diumenge, compartint un tè amb amics, la Cristina em resumia la lectura a La Vanguardia d’un article sobre les intel•ligències múltiples i la seva aplicació a un projecte de centre. No es dedica a l’educació,   parlava amb la intuïció i il•lusió de trobar-se davant d’una clau de volta del gran repte educatiu de la societat i de les famílies.

La teoria de les intel•ligències múltiples de Howard Gardner publicada el 1983 dóna motius per a l’optimisme. Tenim, segons Gardner, nou tipus d’intel•ligència: la intel•ligència lògica i matemàtica, espaial, corporal – cinestèsica, lingüística, musical, naturalista, interpersonal, intrapersonal i existencial (incorporada al sistema el 1999). La intel•ligència, avui, ja no és una i estàtica, determinada per l’herència genètica, sinó que són múltiples i dinàmiques; intervenen en el seu desenvolupament el context, factors neuronals, el treball, i també factors socials.

Som únics  i diferents des del naixement. Disposem de diversos graus d’aptitud en cadascun dels àmbits que detalla Gardner i de la capacitat de combinar aquestes intel•ligències amb l’objectiu d’assolir el repte individual d’aprendre i adaptar-nos al medi. Tenim, però, tendència a canalitzar l’aprenentatge, pertanyi a l’àmbit que pertanyi, a través de la nostra aptitud més destacada. I aquesta és la clau de l’èxit en l’aplicació d’aquesta teoria psicològica a la pedagogia.

L’aprenentatge musical adreçat a nens i nenes des del naixement té l’objectiu de desenvolupar la intel•ligència musical innata a tots els nadons. A través de l’escolta i la imitació guiem el desenvolupament de la capacitat d’apreciar, discriminar, transformar, crear i expressar-se a través de sons. Treballar la intel•ligència musical està al servei del desenvolupament integral de l’infant i de les seves aptituds.

La música i el seu moviment implícit potencien la intel•ligència corporal i cinestèsica de nadons, nens i nenes. De la mateixa forma que és present a l’entrenament d’esportistes d’elit o ballarins, en la infància la música forma part del desenvolupament corporal.

Aprendre música en família, a la falda o assegut al costat o davant el pare o la mare, implica aprofundir en la intel•ligència intrapersonal i interpersonal. L’aprenentatge musical del nadó, el nen o nena és, en primera instància, un aprenentatge de les emocions viscudes, la contenció de la mare, la comunicació establerta a través dels sons…

Els neuròlegs fa temps que investiguen les connexions existents entre la intel•ligència musical i la lingüística. Les evidències científiques han portat a utilitzar la música amb finalitats terapèutiques per a resoldre trastorns de la parla i el llenguatge. Sense arribar a aquest extrem, és reconegut que l’aptitud musical millora l’aprenentatge de les llengües, en especial de les no maternes. No és debades que el primer contacte amb el llenguatge verbal o el llenguatge musical és sonor i es fonamenta en la discriminació auditiva de sons, entonacions i articulacions.

La il•lusió de la Cristina en llegir l’article sobre l’aplicació de la teoria de Gardner està plenament justificada. Les respostes de la pedagogia i la psicologia al gran repte d’aprendre han ocupat l’espai que sovint reservem a exposar problemes, disfuncions, i desacords del sistema en general. Psicologia i pedagogia ens mostren que la resposta és a cada nadó, a cada nen o nena, a cada persona, en cada aprenentatge. Així doncs, aprenem junts?

Per a saber més:

Gutiérrez, Maite. “¿En qué eres inteligente” La Vanguardia.com. 12/05/2013

Punset, Eduard. “No todo cabe en un test” www.eduardpunset.es. 28/11/2011