“Un auténtico hechizo”

Màgia, paraula, sons… Sembla un bon inici per a tractar de descriure la música o els seus efectes. Aquesta vegada, però, em serveixen per a presentar-vos un conte fascinant en les seves paraules, en el seu missatge, en la seva narració, interpretació, en els seu so… Paraula i música i la música de la paraula i de les idees… El conte, de Grégoire Solotareff,  ens ofereix un encanteri d’amor deliciós, per a tots els públics.

Un petit regal per a aquests dies en família, una finestra oberta des d’on mirar el treball creatiu que fa temps que faig amb la Dinorah Arrillaga i que tenia ganes de compartir amb vosaltres. Bones vacances, famílies.

Anuncis
www.marimbol.com Instruments musicals per a nens i primera infància.

El meu cotxe fa brum-brum

Fa temps que tinc un rau-rau a dins. I és que mai he escrit sobre un tipus de música que m’apassiona: les onomatopeies.

La onomatopeia evoca per mitjà dels sons d’una paraula el so de la vida quotidiana d’animals, activitats, ginys… Com a paraules, els fem servir per a la nostra comunicació verbal tot connectant el món sonor que ens envolta amb el vocabulari i el significat.

La vida és plena d’onomatopeies. Els animals ens parlen amb onomatopeies. L’escatainar de les gallines, el parrupeig dels coloms, el carrisquejar de grills i cigales, el brunzir dels mosquits ens apropen el so de la seva veu. I a la música, els violins, que no fan nyigo-nyigo? i les arpes cling-cling? I el gong? Quan rellisquem fem fiu, dubtem fent uhmm, anem per feina i pim-pam, si tenim gana la panxa ens fa rau-rau, convoquem bons auguris amb el xin-xin de les nostres copes…Coneixem els estats de la matèria pel seu so, els gasos fan buf, els líquids fan glu-glu,  la fusta fa toc-toc, el metall cling, bloing o gong… i en trepitjar una tifa fem txof  Continua llegint