Música en família…fins quan?

Fa uns anys, amb el naixement del nostre fill, vam omplir la nostra vida de música en família. Cançons, concerts, tallers, instruments per a l’exploració i el joc…No era pas estrany que, essent tots dos músics, de sobte família, professió i formació coincidissin en el gaudi de la música i de viure.

No ha estat un camí fet en solitari. Conjunts musicals, programacions de concerts i els festivals s’han omplert de propostes musicals familiars. A Barcelona L’auditori, el Petit Liceu, el Mercat de les Flors, tenen una àmplia programació familiar adreçada a diferents franges d’edat. Han sorgit festivals com els Petits Camaleons, El Més Petit de Tots o El Festivalot, on la música moderna o les propostes artístiques interdisciplinàries cerquen un públic familiar prou heterogeni: hem gaudit de concerts familiars sense els nens, i quin goig de propostes!

Mentre la programació ha recollit aquesta necessitat i desig, la formació s’ha concentrat en els més petits. Els adults, en aquestes propostes, són acompanyants de l’experiència musical de l’infant. La pràctica musical com a entreteniment familiar, per a fer i compartir no està present en la nostra oferta cultural.

Potser és per aquest motiu que Captain Fantastic, escrita i dirigida per Matt Ross, en la seva narració antisistema, ens ofereix una extraordinària escena de música en família.

Al vespre, al voltant del foc i amb una guitarra a la mà, el pare ofereix una música als seus fills. En  Bodevan, el fill gran, porta la seva guitarra i la resta de germans el segueixen, afegint-se a la proposta musical del pare cadsacun amb els seu instrument. En Rell, però, intervé tocant el cajón amb un so i un ritme que deixa perplexos als seus germans. La seva expressió i el seu so ens anticipen el seu rol en la pel·lícula. Davant el silenci expectant dels germans, el pare decideix afegir-se a la música d’en Rell i acompanyar-lo en la seva emoció, desencadenant una catarsi musical familiar festiva.

Els nostres fills han crescut i les cançons amb les que acompanyàvem el seu joc, el seu son, han deixat pas al joc musical en família. Professió, formació i família tornen a coincidir en la música com a mitjà per a gaudir de la vida, dia a dia.

+ Informació a la programació de tallers en família…

Anuncis

Música i moviment, un curs per a nens i nenes de 4 a 9 anys a Arenys de Munt

Músicaperanadons inicia el setembre amb novetats: un curs al Centre Moral d’Arenys de Munt.

image

Música i moviment al Centre Moral

A la magnífica Sala Corrioles del Centre Moral, els dimecres d’octubre a juny, un curs i dos grups per a nens de 4 a 9 anys.

El cursos, a càrrec de la Mireia Gonçalves, són una magnífica oportunitat de fer música en grup, en moviment, fent servir el cos, l’espai i la veu com a instruments musicals amb els que desenvolupar les qualitats musicals innates i créixer personalment, aprofundint en el món emocional, l’imaginari, relacional…

Dimecres 28 de setembre, de 17 a 19 h, podeu conèixer la Mireia, l’espai i saber què  i com farem Música i moviment.

+ informació

Gavotte du Tendre, de Monsieur de Sainte Colombe

La Música a casa d’aquesta setmana enllaça amb el tema de la música en família d’una forma molt cinematogràfica. La proposta és la Gavotte d’un dels Concerts per a dues violes de gamba de Monsieur de Sainte Colombe, de la banda sonora de Tous les matins du monde.

L’escena en que sona aquesta gavotte mostra a Mr. de Sainte Colombe tocant amb la seva filla gran mentre la petita seu, avorrida, a un racó. És massa petita per a tocar la viola. Tot i que ho desitja molt, ni els seus braços ni dits poden sostenir i fer música amb una viola. Per veure directament l’escena, aneu al minut 07:00 i gaudiu de la interpretació.


Continua llegint

Música en família

Fer música és una activitat social. Corals, bandes, conjunts de rock, i les més diverses agrupacions uneixen persones que comparteixen el desig de fer música en grup i, en ocasions, oferir-la a d’altres persones en concerts, performances o jam sessions. Institucions i entitats musicals, així com cicles de concerts i programacions culturals posen de manifest la dimensió social de la música. L’educació musical, però, se’n desmarca. L’aprenentatge musical es focalitza en la pràctica instrumental i posa al centre del sistema d’ensenyament la classe individual d’instrument.

La família Mozart fent música

La família Mozart fent música

Continua llegint

Bla, bla, bla…

Tal i com anunciàvem a l’anterior entrada, dilluns vinent, 3 de juny, a les 18h, posem paraules a Música per a nadons. Ho diem en sentit figurat per a dir que farem una xerrada en la que exposarem el projecte de Música per a nadons i els seus fonaments pedagògics, però també ho diem en sentit literal: per primera vegada fem servir paraules.

Posem paraules a música per a nadons

Aprenentatge musical infantil

Música per a nadons és un projecte d’aprenentatge musical en la primera infància, per a nadons, nens i nenes de fins a 6 anys, acompanyats de la família, mare o pare. Les sessions es realitzen sense utilitzar llenguatge verbal, i és per això que podem dir que no fem servir paraules. Perquè ho fem així? Comencem pel principi.

Treballar música en l’edat infantil, i en especial en edats tan primerenques, implica compaginar aquest aprenentatge amb el de moltes altres destreses, habilitats i capacitats que desenvolupen els infants. Des del naixement, els nadons reben una gran quantitat d’estímuls verbals adreçats a la comunicació. L’atenció del nadó es concentra en la paraula, en la comunicació verbal, en l’associació de sons, fonemes, síl·labes, a situacions, fets, accions… Aquestes associacions són a la base del desenvolupament del llenguatge verbal en els nadons.

La freqüència, varietat i riquesa d’aquests estímuls – el nadó escolta una gran varietat de veus, entonacions, articulacions, vocabulari – desenvolupen la seva oïda i l’especialitzen en la identificació d’aquests sons, adreçats sempre a la comunicació: establint una gramàtica bàsica.

És justament la gran destresa auditiva en la percepció del llenguatge verbal la que fa desaconsellable utilitzar a la classe de música per a nadons el llenguatge verbal. Aquest queda reduït a la identificació del nom propi, per a presentar-nos. Utilitzar la veu humana per a fer música és un recurs natural i poderosíssim, però en determinades etapes evolutives – i en general a l’educació infantil – utilitzar la veu cantada i les paraules cantades té un efecte indesitjat per a l’aprenentatge musical: el nadó no discrimina tots els paràmetres del so i focalitza la seva atenció en aquells que estan relacionats amb la identificació d’una nova paraula, d’un missatge concret, d’un significat. L’atenció passa del perfil melòdic al significat, del ritme al missatge.

Nens i nenes cantant.

RIA Novosti archive, image #24089 / Tichonov / CC-BY-SA 3.0

Les cançons infantils tenen un lloc privilegiat en l’educació de nens i nenes. Enriqueixen el vocabulari, estableixen hàbits, desenvolupen l’imaginari, entre d’altres funcions però no són el millor camí per a identificar un perfil melòdic o un patró rítmic. Fixeu-vos en un nen o nena que canta una cançó: la reproducció del text acostuma a ser molt millor que la reproducció del perfil melòdic. Llavors diem que no afina gens. En realitat, en determinades edats, no afina perquè no ha estat capaç de separar el perfil melòdic dels sons i fonemes que formen les paraules i ha donat prioritat a aquestes.

A música per a nadons utilitzem la potencialitat musical de la veu humana sense paraules, cantant patrons melòdics i rítmics a través de síl·labes sense significat. Així posem l’atenció en l’element musical que treballem, ritme o melodia, i convidem els nadons a fer música, ja des de l’inici del balbuceig, perquè per aprendre música cal fer-ne. Així doncs, fem música junts: iaba daba dà!