Tambors i nens. I què en fem dels…. tambors?

La intensitat de so dels instruments de percussió és una preocupació que família, acompanyants i educadors ens manifesten sovint en tallersformacions. 

La intensitat del so que produeixen pot ser perjudicial per a l’oïda? Quins instruments són més apropiats per a gaudeixin del  joc sonor? Com podem reduïr la intensitat de so dels instruments de què disposem?

 

Els instruments de percussió poden produïr sons amb intensitats perjudicials per a la nostra oïda. Alguns d’ells es toquen amb proteccions. Així doncs…

Són adients per als infants?

Completament! No requereixen d’una tècnica específica per a fer-los sonar, permeten una gran riquesa de moviments i ritmes, alguns d’ells molt complexos i alhora inherents a la motricitat de l’infant…

D’instruments de percussió que s’adaptin a les necessitats dels infants n’hi ha moltíssims. Alguns es sacsegen, d’altres es piquen, s’entrexoquen, es freguen…  Alguns tenen una intensitat de so molt alta, i en canvi promouen la coordinació i motricitat d’una forma extraordinària. Són molt indicats per als infants, els tambors…

I què en fem dels tambors?

  1. Eliminar tots els tambors que no ho són. Fóra pots de nesquik, llets en pols, cassoles velles... Són divertits per als infants, però activen el nostre pànic envers els membranòfons.
  2. Substituir culleres i cullerots i fer servir baquetes infantils, si pot ser de feltre. El seu disseny i materials fan que produeixin sons de menys intensitat i més matissats.
  3.  Fer servir tambors amb membranes de fusta per a les primeres etapes i introduïr les membranes de pell o sintètiques més endavant, amb una millor coordinació i lateralitat

tom-de-madera-de-tres-tonos

Podeu trobar tambors de fusta de diferents tipus a botigues d’instruments com www.marimbol.com, amb diferents diàmetres i diferents sons, tambors ranurats que tenen tres tons, tambors amb membrana sintètica.

Tots ells, amb baquetes adients, produïran sons amb els que gaudir de la música i el ritme en família.

Un ballet de conte

El Nadal arriba pas a pas. A principis de mes, l’encesa de llums engalana els carrers i el calendari d’advent homemade marca l’inici d’un dels moments màgics de l’any per als infants. Gairebé tot és a punt i el compte enrere ja és en marxa. Les fires i tots els seus caganers, figuretes, molsa, suro i arbres… I també és Nadal al teatre i a les sales de concert, amb nadales i propostes que no per repetides estan gastades.

El pont de desembre, a casa, ens serveix per a cercar el tió al bosc, fer el pessebre i guarnir l’arbre i aquest any, també per anar al teatre.

Al Principal d’Arenys hi projectàven el Trencanous,  un conte clàssic  ambientat a la nit de Nadal, famós pel ballet amb música de Txaikovsky. La retransmissió en directe de la posada en escena de Peter Wright representada a la Royal Opera House de Londres era una proposta llaminera per aquestes dates, i la fal·lera per ballar de tots dos fills ens va decidir a comprar entrades per als quatre. Abans, però, els ho vam preguntar als nens, tot demanant-los si els feia il·lusió veure un ballet sobre el conte del Trencanous, que havíem agafat en préstec a la biblioteca. Els vam advertir que no era un espectacle per a nens i el més gran,  amb set anys, ens va dir:

– home, clar, aquests espectacles no són ni per a grans ni per a petits, són per a veure!

Vam comprar les entrades i vam acceptar que, dels dos actes de 55 minuts de durada potser només en veuríem un.

A un quart i cinc de nou del vespre, al hall del teatre, remiràvem el fulletó i encara ens miràvem tot pensant que potser no era una gran pensada. Finalment vam entrar  i només començar la música de Txaikovsky, amb l’obertura de joguina i l’aparició de Drosselmeyer al seu taller construïnt autòmats vam quedar tots quatre embadalits.


La mitja part, una hora més tard, va ser el moment per a sortir al carrer i veure com amb  salts, tombs i giragonses els dos portaven al carrer allò que havíen gaudit a la sala.

El segon acte, començant a quarts de deu del vespre, va ser tota una exhibició de virtuosisme en els ballarins i de preciosisme en els decorats i vestuari. Al final de la representació la petita, de cinc anys, ja tenia ganes de marxar a casa, l’horari era l’única pega que hi trobava. La coreografia, el vestuari, la música, el conte els van fascinar però a quarts d’onze la son feia de les seves.

Aplaudiments i gran èxit a la sala i satisfacció d’haver gaudit en família un ballet meravellós per al temps de Nadal. Perquè com diu la Royal Opera House, Christmas wouldn’t be Christmas… sense els ballets de Nadal com el Trencanous.

Vol tocar la bateria!

Com a especialistes en educació musical oferim la descoberta d’instruments musicals i els primers contactes amb instruments fascinants i captivadors. La mirada d’un infant en descobrir un instrument cap al que sent una especial atracció és un moment màgic. Com també ho és la dels pares en reconeixer que aquell so, aquell instrument, ha tocat el seu fill o filla.

I us podem assegurar que també és un moment especial aquell en que un pare o una mare et miren esgarrifats i et diuen, amb l’expressió del crit  de Munch, que el seu fill vol tocar la bateria.

La bateria és un instrument que no s’introdueix fins als 7 o 8 anys.  Les seves característiques sonores fan necessària una adaptació dels espais on es toca i unes mesures de seguretat per als qui la toquen: cal fer servir taps per a protegir l’oïda de l’exposició a sons d’una alta intensitat.

Una bateria a partir dels 3 anys?

Al mercat trobem bateries infantils que tenen els mateixos elements que les bateries d’adult, amb una reducció dels diàmetres i alçada de l’instrument. L’adaptació a les necessitats dels infants es basa en l’alçada del músic, no en el canvi de propietats de l’instrument. I quines característiques ha de tenir una bateria infantil?

Els amics de marimbol ens han convidat a provar un altre tipus de bateria infantil: el conjunt de quatre toms de fusta. 

La seva aparença és completament diferent a la d’una bateria convencional, doncs no té cap part metàl·lica. Es tracta de quatre toms en els que la membrana és de fusta i no de pell o sintètica. Aquesta membrana de fusta redueix la intensitat del so produït, aportant el matís càlid de la fusta i el so greu característic dels toms.  

Els elements metàl·lics de la bateria com els plats o el charles són els que produeixen sons de més intensitat, amb una llarga ressonància que, si no s’atura el seu so, embruten acústicament la creació musical de l’infant.

dsc_6818-copia

Amb un diàmetre de 16, 18, 20 i 22 cm i quatre colors vius que ajuden a relacionar l’altura del so de cadascun dels toms, aquests quatre toms són idonis per a introduïr la percussió amb baquetes i la riquesa tímbrica i melòdica dels toms a infants a partir de 3 anys. Aquests quatre toms proveeixen quatre sons de diferents altures amb els quals podem aprofundir en les possibilitats melòdiques de la bateria.

Està formada per quatre peces que l’infant pot manipular i ordenar lliurement, disposar a sobre d’una superfície elevada o directament a terra, on el so encara és més càlid i rodó. Les dimensions dels instruments i la seva disposició s’adapten perfectament a l’àmbit del seu moviment.

En la nostra opinió aquest conjunt de quatre toms és idoni per al joc sonor i el desenvolupament rítmic dels infants, individualment o en conjunt,  amb un so bonic i matissat i amb una intensitat respectuosa amb l’entorn i el públic, els infants mai toquen sols!

Escolteu com sona aquí.

 

Vull un regal que no s’emboliqui

S’apropa Nadal i a casa coincideix amb l’aniversari dels més petits. La família, amb una mitja rialla, pregunta: i què els podem regalar per a l’aniversari? tot esperant un llistat dels títols més desitjats de la col·lecció de llibres preferida o un reguitzell de noms de jocs i joguines amb els que es deleixen.  Volen idees per a tots els màgics esdeveniments d’aquestes properes setmanes. I de sobte un dels interessats diu:

-doncs jo, avis, vull un regal que no s’emboliqui.
-què vols dir que no s’emboliqui?
-doncs que sigui una cosa que fem junts.

Ara sí que es fa imprescindible la intercessió dels pares, si més no per la cara d’estranyesa que fa l’àvia:

– i què els agradaria fer als nens? 

Els avis són grans i els ha sobtat que el net els hagi demanat com a regal una experiència.

Doncs al nen li agrada el cinema, el circ, la dansa, la música i en especial cantar a una coral… I és en aquest punt quan s’obre un ventall increïble d’experiènces per a compartir en família, un gran regal per als nens i nenes de casa.

Una programació familiar que és present a la majoria de teatres i sales de concert, bé sigui amb espectacles de música, teatre, dansa, o concerts d’escoles de música. A Barcelona,  al Liceu, òpera per a nens, amb les representacions de La Petita Flauta Màgica, o l’aventura musical En Jan Titella, al Palau de la Música. El Mercat de les Flors programa l’espectacle de l’Àngels Margarit i la cia Mudances Back àbac*. 

I allà on la programació familiar no arriba, ho fa l’activitat de les entitats corals. Cors i corals que durant tot l’any omplen el país de música presenten els seus repertoris nadalencs,  banda sonora d’aquests dies a esglésies, pessebres, sales de concert, carrers i places, a l’encesa de llums de nadal

I és sovint en aquests concerts per a grans i petits on es produeix la màgia de la música, la fascinació pel so, l’experiència del concert en la curta distància de l’església, la plaça o la sala quotidiana.

Entre els concerts corals amb més tradició el concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català al Palau de la Músicao podem triar de més participatius, com el del Quartet Mèlt a l’Auditori de Barcelona amb una proposta de taller i concert per a cantar i sortir a escena. Tampoc no podem oblidar activitats concert tan atractives per als infants i els seus pares com els Quotidiàfons bufats d’en Xavi Lozano o el taller d’Els pastors músics al Museu de la Música.

Una àmplia oferta cultural per a compartir en família, per a gaudir grans i petits, per assaborir entre àpats, per a deixar volar la imaginació abans i després de la nit de reis…El Nadal és ric en tradicions musicals, i la música és sempre un regal. Bon Nadal!

full_inner_page

*Confirmeu a cada espectacle l’edat recomanada i el públic al qual està adreçat.

 

Rakatak disponible a www.marimbol.com

Rakataks!

El rakatak és un instrument d’orígen africà de Ghana. És un joc musical perfecte per als més petits. El coneixes?

 

Amb el característic so d’entrexoc de peces de fusta amb el cos d’un tone block o caixa xinesa de mànec.

El cos del rakatak és com el d’una caixa xinesa de mànec o tone block al que s’hi afegeix un element mòbil amb dues boles de fusta massissa que, en ser sacsejat, xoquen amb el cos de l’instrument. El seu mànec facilita la subjecció i la interpretació amb llibertat de moviment.

El so indeterminat i característic de la fusta el fa perfecte per a combinar amb una gran quantitat d’instruments. El rakatak que ens presenta Marimbol disposa de cinc registres: extra agut, agut, mitjà, greu i extra greu.

El seu mànec facilita la subjecció i la ressonància del cos de l’instrument, fent-lo especialment adient per a les mans més petites.

Fet de fusta de faig és de tacte càlid i apropa al tacte les qualitats de la fusta natural conjuntament amb el seu so.

El seu disseny i dimensions, així com l’acabat en fusta els fan especialment idonis per als infants, afavorint el desenvolupament de destreses motrius i el refinament de la discriminació auditiva, aportant els valors dels instruments musicals de qualitat a la infància: instruments musicals creats amb una gran cura respecte els materials, les propietats sonores i les qualitats d’ús.

Tria un dels cinc rakatak, amb so extra agut, agut, mitjà, greu o molt greu o tots cins alhora i toca en conjunt tot creant nous moviments i ritmes.