Pica-So, un viatge musical a l’univers de Pablo Picasso

Demà dissabte, a les 10:30 s’estrena la nova producció de l’Auditori Educa amb el sugerent nom de Pica-So.

Adreçat a públic familiar i a infants a partir de dos anys, l’espectacle posa en escena piano, acordió, violí, guitarra i clarinets, en mans de quatre músics i una ballarina, amb la direcció escènica d’Enrique Cabrera, el director artístic d’Aracaladanza, companyia de dansa famosa per les seves produccions familiars en les que apropen a través de la dansa el món visual d’artiestes plàstics com Leonardo da Vinci, Miró, El bosco

A musicaperanadons no ens cansem de recomanar els espectacles d’aquesta companyia per la seva qualitat i sensibilitat. En aquesta ocasió, però, la direcció escènica d’ Enrique Cabrera s’afegeix a la direcció musical de Dani Espasa i a una selecció de repertori extraordinària. Amb música de Falla, Albéniz, Granados, Satie, Milhaud, Garreta, Paco de Lucía o Ígor Stravinsky, ens imaginem un espectacle que ens transporti a la Barcelona de principis del segle XX, i a París, i a l’univers visual de Pablo Picasso i la seva extraordinària generació.

Una producció atractiva per la unió de dansa i música en directe per a públic familiar, una raresa en la programació, així com per la direcció musical, escènican i la producció de l’Auditori Educa en col·laboració amb el Museu Picasso de Barcelona.

Esperem veure-la ben aviat! Us deixem amb el teaser de la producció.

Música i autisme

Compartim una entrevista a Iván Ruiz, músic i psicòleg, co-director del documental “Otras voces”. A la sorpresa de retrobar inesperadament un músic apreciat,  s’hi afegeix la certesa que tenim sobre la importància que té la música en la salut i benestar de les persones.

Us convidem a llegir l’entrevista a través d’aquest enllaç al diari ara.cat:

Ivan Ruiz: “Hi ha nens amb autisme que no parlen i, en canvi, canten!”

Road to Iruña

08:03, al rodalies camí de Sants per agafar el tren de les 09:30 a Iruña. 

Allà m’esperen amics fets tot treballant colze amb colze durant dos anys que han passat volant. No és el primer viatge a Pamplona i no serà l’últim. Avui, però, és especial. 

Presentem els fruits de dos anys de recerca que han estat possibles gràcies al treball, confiança, recursos, il•lusió i experiència d’un gran equip format a l’aixopluc de les escoles bressol municipals i llars d’infants de Pamplona i Sant Pol de Mar.
No hi vaig sol. Porto l’arpa per a fer-hi un concert i una conferència, demà, però sobretot porto el suport, confiança i el treball de molts companys de viatge, en primer lloc de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, de la llar d’infants el Pi del Soldat, de qui ha estat el far del projecte, tants infants i les seves famílies…

Amb il•lusió de presentar el documental a Catalunya. Ara, egun on!

Dansant amb el vent

Els reis ens van portat un parell de regals que no s’emboliquen per a gaudir en família. Sense embolicar i a dins d’un sobre, quatre entrades per a un espectacle de dansa al Mercat de les flors de Barcelona, amb la Cia. Non Nova i la seva L’après midid d’une foehn.

Ja fa una setmana que vam gaudir d’aquest espectacle, però el seu record és persistent. Vint-i-cinc minuts de poesia en moviment, un sol ballarí i sis ventiladors. Unes tissores, cinta adhesiva i bosses de plàstic el material amb el que el cos de ball pren forma, de la mà del misteriós mestre de cerimònies.

La música de Debussy sobre la que composa Ivan Roussel, el disseny escènic, de petit format, el so dels ventiladors i els comptats recursos multipliquen l’efecte suugeridor de l’obra, que ofereix infinitat de lectures, suggeriments, emocions… Dansa per a tota la família que va més enllà del cotó fluix en el que certes propostes familiars posen el seu límit. Amb cruesa i bellesa ens mostra la màgia de la creació, una experiència per a compartir en família.

Un ballet de conte

El Nadal arriba pas a pas. A principis de mes, l’encesa de llums engalana els carrers i el calendari d’advent homemade marca l’inici d’un dels moments màgics de l’any per als infants. Gairebé tot és a punt i el compte enrere ja és en marxa. Les fires i tots els seus caganers, figuretes, molsa, suro i arbres… I també és Nadal al teatre i a les sales de concert, amb nadales i propostes que no per repetides estan gastades.

El pont de desembre, a casa, ens serveix per a cercar el tió al bosc, fer el pessebre i guarnir l’arbre i aquest any, també per anar al teatre.

Al Principal d’Arenys hi projectàven el Trencanous,  un conte clàssic  ambientat a la nit de Nadal, famós pel ballet amb música de Txaikovsky. La retransmissió en directe de la posada en escena de Peter Wright representada a la Royal Opera House de Londres era una proposta llaminera per aquestes dates, i la fal·lera per ballar de tots dos fills ens va decidir a comprar entrades per als quatre. Abans, però, els ho vam preguntar als nens, tot demanant-los si els feia il·lusió veure un ballet sobre el conte del Trencanous, que havíem agafat en préstec a la biblioteca. Els vam advertir que no era un espectacle per a nens i el més gran,  amb set anys, ens va dir:

– home, clar, aquests espectacles no són ni per a grans ni per a petits, són per a veure!

Vam comprar les entrades i vam acceptar que, dels dos actes de 55 minuts de durada potser només en veuríem un.

A un quart i cinc de nou del vespre, al hall del teatre, remiràvem el fulletó i encara ens miràvem tot pensant que potser no era una gran pensada. Finalment vam entrar  i només començar la música de Txaikovsky, amb l’obertura de joguina i l’aparició de Drosselmeyer al seu taller construïnt autòmats vam quedar tots quatre embadalits.


La mitja part, una hora més tard, va ser el moment per a sortir al carrer i veure com amb  salts, tombs i giragonses els dos portaven al carrer allò que havíen gaudit a la sala.

El segon acte, començant a quarts de deu del vespre, va ser tota una exhibició de virtuosisme en els ballarins i de preciosisme en els decorats i vestuari. Al final de la representació la petita, de cinc anys, ja tenia ganes de marxar a casa, l’horari era l’única pega que hi trobava. La coreografia, el vestuari, la música, el conte els van fascinar però a quarts d’onze la son feia de les seves.

Aplaudiments i gran èxit a la sala i satisfacció d’haver gaudit en família un ballet meravellós per al temps de Nadal. Perquè com diu la Royal Opera House, Christmas wouldn’t be Christmas… sense els ballets de Nadal com el Trencanous.