És la festa de la música. Vens?

El 1982 Jacques Lang, ministres francès de cultura, va celebrar el 21 de juny el primer Dia Internacional de la Música. La Féte de la Musique es va gestar l’octubre de l’any anterior. Un estudi dels hàbits culturals dels francesos va fer veure Maurice Fleuret, director de Música i Dança de Lang,  que un de cada dos nens francesos tocaven un instrument musical.  Aquí va començar el seu somni, el somni de fer sortir al carrer a més de cinc milions de persones, per fer “que la música fos arreu i el concert enlloc”

Però què és realment el Dia Internacional de la Música?

Continua llegint

Anuncis

Expectatives que sonen

Diumenge vam realitzar les sessions de Música per a nadons a la 14ª Fira de la Maduixa de Sant Cebrià. L’assistència va ser molt bona, l’espai acollidor, les famílies  receptives i obertes a viure una experiència nova. I encara més important:  els nadons atents i participatius a les activitats musicals, a la comunicació, al ritme, la pulsació, la textura…
Vam complir amb escreix les nostres expectatives, i això ens satisfà i omple d’il·lusió. I és que les expectatives són part de l’èxit, del gaudi i de l’aprenentatge. Sense elles no podem sentir-nos feliços dels nostres progressos ni prendre referències que ens esperonin a millorar. Són individuals, fonamentades en la pròpia experiència, treball, progrés i tenen una relació especial amb el desig. Estableixen un diàleg constant entre allò que esperem i allò que rebem. Ens satisfà rebre allò que hem imaginat i si és nou o inesperat ens interessa, motiva i captiva, sempre  que formi part de les nostres experiències.
Expectatives que sonen
Pren tres minuts per a viure amb Bobby McFerrin les expectatives musicals en el marc d’una taula xerrada sobre música i neurologia.
Com veus, hi ha expectatives que sonen i són just al centre del plaer d’escoltar música. En escoltar una cançó que ens agrada sentim la recompensa d’escoltar allò que esperem. L’escoltem i escoltem i posem l’atenció al batec de la bateria o al final del solo de guitarra, descobrint nous sons. Aquests enriqueixen la nostra experiència auditiva i fan créixer les nostres expectatives sobre la cançó i el nostre plaer en escoltar-la.
Tots tenim expectatives musicals. En canvi, no tots gaudim de la mateixa forma de tots els estils musicals: les nostres expectatives es compliran en major o menor mesura depenent de la nostra experiència musical com a oients. Si no tenim cap experiència musical amb un estil sentirem la frustració de comprovar que les nostres expectatives no es compleixen. Depenent del nostre bagatge musical, disposarem de més o menys recursos per a decodificar noves músiques. Per això és habitual que a qui li agrada molt la música i n’escolta molta li agradin molts i diversos estils musicals.
Els nadons, tenen expectatives musicals?
Les expectatives són culturals, basades en la vivència i per tant, els nadons en tenen en la mesura de la seva experiència. Viuen en un procés constant de col·lecció d’experiències vitals i sensorials i disposen de les millors aptituds de la seva vida per a adquirir-les: en cap altre moment de la vida hi ha tantes neurones disposades a fer connexions especialitzades en decodificar l’experiència viscuda. És per això que el treball de Música per a nadons està adreçat a dotar d’experiències musicals els nadons: riques i variades en estils i elements musicals, que serveixin el desenvolupament de les seves immenses aptituds musicals i de bagatge musical per al gaudi estètic de la música durant tota la vida. En definitiva, tenim grans expectatives. Ens acompanyes?