www.marimbol.com Instruments musicals per a nens i primera infància.

El meu cotxe fa brum-brum

Fa temps que tinc un rau-rau a dins. I és que mai he escrit sobre un tipus de música que m’apassiona: les onomatopeies.

La onomatopeia evoca per mitjà dels sons d’una paraula el so de la vida quotidiana d’animals, activitats, ginys… Com a paraules, els fem servir per a la nostra comunicació verbal tot connectant el món sonor que ens envolta amb el vocabulari i el significat.

La vida és plena d’onomatopeies. Els animals ens parlen amb onomatopeies. L’escatainar de les gallines, el parrupeig dels coloms, el carrisquejar de grills i cigales, el brunzir dels mosquits ens apropen el so de la seva veu. I a la música, els violins, que no fan nyigo-nyigo? i les arpes cling-cling? I el gong? Quan rellisquem fem fiu, dubtem fent uhmm, anem per feina i pim-pam, si tenim gana la panxa ens fa rau-rau, convoquem bons auguris amb el xin-xin de les nostres copes…Coneixem els estats de la matèria pel seu so, els gasos fan buf, els líquids fan glu-glu,  la fusta fa toc-toc, el metall cling, bloing o gong… i en trepitjar una tifa fem txof  Continua llegint

Anuncis

El llenguatge és un tipus de música.

Dir que el llenguatge parlat és un tipus de música és agosarat. No ho dic jo, però,  sino que ho afirmen els estudis de tres investigadors de la Rice University de Houston, Texas, i del Language and Music Cognition Lab  de la universitat de Maryland. Per tal de defensar aquesta controvertida afirmació ens cal definir què és llenguatge parlat i què és música.

Entenem  el llenguatge com un sistema d’associació d’idees, conceptes i referents a un conjunt de sons, amb qualitats prosòdiques, d’accentuació i tímbriques. Per a la música, d’altra banda, ens proposen que és un joc de creació amb el so que sorgeix quan es combinen so i imaginació humana. Qualsevol llenguatge parlat, encara que no tingui referents ni significat per a l’oïent, té propietats musicals i pot ser rebut com a tal música.

Continua llegint