Música en família…fins quan?

Fa uns anys, amb el naixement del nostre fill, vam omplir la nostra vida de música en família. Cançons, concerts, tallers, instruments per a l’exploració i el joc…No era pas estrany que, essent tots dos músics, de sobte família, professió i formació coincidissin en el gaudi de la música i de viure.

No ha estat un camí fet en solitari. Conjunts musicals, programacions de concerts i els festivals s’han omplert de propostes musicals familiars. A Barcelona L’auditori, el Petit Liceu, el Mercat de les Flors, tenen una àmplia programació familiar adreçada a diferents franges d’edat. Han sorgit festivals com els Petits Camaleons, El Més Petit de Tots o El Festivalot, on la música moderna o les propostes artístiques interdisciplinàries cerquen un públic familiar prou heterogeni: hem gaudit de concerts familiars sense els nens, i quin goig de propostes!

Mentre la programació ha recollit aquesta necessitat i desig, la formació s’ha concentrat en els més petits. Els adults, en aquestes propostes, són acompanyants de l’experiència musical de l’infant. La pràctica musical com a entreteniment familiar, per a fer i compartir no està present en la nostra oferta cultural.

Potser és per aquest motiu que Captain Fantastic, escrita i dirigida per Matt Ross, en la seva narració antisistema, ens ofereix una extraordinària escena de música en família.

Al vespre, al voltant del foc i amb una guitarra a la mà, el pare ofereix una música als seus fills. En  Bodevan, el fill gran, porta la seva guitarra i la resta de germans el segueixen, afegint-se a la proposta musical del pare cadsacun amb els seu instrument. En Rell, però, intervé tocant el cajón amb un so i un ritme que deixa perplexos als seus germans. La seva expressió i el seu so ens anticipen el seu rol en la pel·lícula. Davant el silenci expectant dels germans, el pare decideix afegir-se a la música d’en Rell i acompanyar-lo en la seva emoció, desencadenant una catarsi musical familiar festiva.

Els nostres fills han crescut i les cançons amb les que acompanyàvem el seu joc, el seu son, han deixat pas al joc musical en família. Professió, formació i família tornen a coincidir en la música com a mitjà per a gaudir de la vida, dia a dia.

+ Informació a la programació de tallers en família…

Anuncis

Un ballet de conte

El Nadal arriba pas a pas. A principis de mes, l’encesa de llums engalana els carrers i el calendari d’advent homemade marca l’inici d’un dels moments màgics de l’any per als infants. Gairebé tot és a punt i el compte enrere ja és en marxa. Les fires i tots els seus caganers, figuretes, molsa, suro i arbres… I també és Nadal al teatre i a les sales de concert, amb nadales i propostes que no per repetides estan gastades.

El pont de desembre, a casa, ens serveix per a cercar el tió al bosc, fer el pessebre i guarnir l’arbre i aquest any, també per anar al teatre.

Al Principal d’Arenys hi projectàven el Trencanous,  un conte clàssic  ambientat a la nit de Nadal, famós pel ballet amb música de Txaikovsky. La retransmissió en directe de la posada en escena de Peter Wright representada a la Royal Opera House de Londres era una proposta llaminera per aquestes dates, i la fal·lera per ballar de tots dos fills ens va decidir a comprar entrades per als quatre. Abans, però, els ho vam preguntar als nens, tot demanant-los si els feia il·lusió veure un ballet sobre el conte del Trencanous, que havíem agafat en préstec a la biblioteca. Els vam advertir que no era un espectacle per a nens i el més gran,  amb set anys, ens va dir:

– home, clar, aquests espectacles no són ni per a grans ni per a petits, són per a veure!

Vam comprar les entrades i vam acceptar que, dels dos actes de 55 minuts de durada potser només en veuríem un.

A un quart i cinc de nou del vespre, al hall del teatre, remiràvem el fulletó i encara ens miràvem tot pensant que potser no era una gran pensada. Finalment vam entrar  i només començar la música de Txaikovsky, amb l’obertura de joguina i l’aparició de Drosselmeyer al seu taller construïnt autòmats vam quedar tots quatre embadalits.


La mitja part, una hora més tard, va ser el moment per a sortir al carrer i veure com amb  salts, tombs i giragonses els dos portaven al carrer allò que havíen gaudit a la sala.

El segon acte, començant a quarts de deu del vespre, va ser tota una exhibició de virtuosisme en els ballarins i de preciosisme en els decorats i vestuari. Al final de la representació la petita, de cinc anys, ja tenia ganes de marxar a casa, l’horari era l’única pega que hi trobava. La coreografia, el vestuari, la música, el conte els van fascinar però a quarts d’onze la son feia de les seves.

Aplaudiments i gran èxit a la sala i satisfacció d’haver gaudit en família un ballet meravellós per al temps de Nadal. Perquè com diu la Royal Opera House, Christmas wouldn’t be Christmas… sense els ballets de Nadal com el Trencanous.

Vull un regal que no s’emboliqui

S’apropa Nadal i a casa coincideix amb l’aniversari dels més petits. La família, amb una mitja rialla, pregunta: i què els podem regalar per a l’aniversari? tot esperant un llistat dels títols més desitjats de la col·lecció de llibres preferida o un reguitzell de noms de jocs i joguines amb els que es deleixen.  Volen idees per a tots els màgics esdeveniments d’aquestes properes setmanes. I de sobte un dels interessats diu:

-doncs jo, avis, vull un regal que no s’emboliqui.
-què vols dir que no s’emboliqui?
-doncs que sigui una cosa que fem junts.

Ara sí que es fa imprescindible la intercessió dels pares, si més no per la cara d’estranyesa que fa l’àvia:

– i què els agradaria fer als nens? 

Els avis són grans i els ha sobtat que el net els hagi demanat com a regal una experiència.

Doncs al nen li agrada el cinema, el circ, la dansa, la música i en especial cantar a una coral… I és en aquest punt quan s’obre un ventall increïble d’experiènces per a compartir en família, un gran regal per als nens i nenes de casa.

Una programació familiar que és present a la majoria de teatres i sales de concert, bé sigui amb espectacles de música, teatre, dansa, o concerts d’escoles de música. A Barcelona,  al Liceu, òpera per a nens, amb les representacions de La Petita Flauta Màgica, o l’aventura musical En Jan Titella, al Palau de la Música. El Mercat de les Flors programa l’espectacle de l’Àngels Margarit i la cia Mudances Back àbac*. 

I allà on la programació familiar no arriba, ho fa l’activitat de les entitats corals. Cors i corals que durant tot l’any omplen el país de música presenten els seus repertoris nadalencs,  banda sonora d’aquests dies a esglésies, pessebres, sales de concert, carrers i places, a l’encesa de llums de nadal

I és sovint en aquests concerts per a grans i petits on es produeix la màgia de la música, la fascinació pel so, l’experiència del concert en la curta distància de l’església, la plaça o la sala quotidiana.

Entre els concerts corals amb més tradició el concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català al Palau de la Músicao podem triar de més participatius, com el del Quartet Mèlt a l’Auditori de Barcelona amb una proposta de taller i concert per a cantar i sortir a escena. Tampoc no podem oblidar activitats concert tan atractives per als infants i els seus pares com els Quotidiàfons bufats d’en Xavi Lozano o el taller d’Els pastors músics al Museu de la Música.

Una àmplia oferta cultural per a compartir en família, per a gaudir grans i petits, per assaborir entre àpats, per a deixar volar la imaginació abans i després de la nit de reis…El Nadal és ric en tradicions musicals, i la música és sempre un regal. Bon Nadal!

full_inner_page

*Confirmeu a cada espectacle l’edat recomanada i el públic al qual està adreçat.

 

MMMM… migdia al Museu!

Dissabte va ser un dia de família, amics, música, instruments i diversió. Amb els nostres fills de 4, 5 i 7 anys, vam baixar al Museu de la Música de Barcelona, per a gaudir la nova activitat adreçada a famílies: Quotidiàfons bufats, a càrrec d’en Xavi Lozano.

Si, si, ja ho sabíem. Si la proposta d’activitat / concert va a càrrec d’en Xavi Lozano, l’èxit i la qualitat de la proposta estan assegurats. I així va ser.

Dissabte, a la sala de teclats, just davant de l’orgue Pérez Molero, una estora, una maleta i un micròfon. Les cadires plenes i a primera fila, asseguts a terra, un grapat de nens i nenes expectants. I comença l’espectacle.

Amb en Xavi a l’escenari, comencen a aparèixer tubs, el número 1, el 2, el 3 i perdem el compte tan bon punt comença a fer-los sonar: tubs d’aspiradora, escales musicals, tanques d’obra, cons, tota una brigada musical en escena. I mentrestant, amb el seu divertit monòleg, va deixant un seguit d’idees essencials sobre la música, llavors d’un discurs musical per a grans i petits en què la música és molt humana.

En acabar, de regal, la construcció d’un instrument musical per a tornar a casa amb molt de ritme.

I tot, sense deixar de riure, amb un humor intel·ligent que en certs punts recorda als germans Marx. Potser per l’enginy, potser per la música… Dissabte, vam passar un Magnífic Migdia al Museu de la Música.

I repetirem! perquè amb l’entrada de dissabte (5 €) podem tornar a visitar la col·lecció en família durant tot un any, i perquè hi ha programats tres Quotidiàfons bufats més!

No us els perdeu!

Sessions (font: www.auditori.cat)

17 desembre 2016 / Hora:12:00h

18 març 2017 / Hora:12:00h

22 abril 2017 / Hora:12:00h

A partir de 3 anys

 

 

 

Música en família a El Raconet de les emocions

Aquest matí hem arrencat la furgo i, carregats d’instruments i de música, hem fet camí a Sant Fruitós de Bages, al Raconet de les Emocions, un espai d’acompanyament a la maternitat, paternitat i a la criança respectuosa.

Abans d’arribar, un cafè i uns pocs nervis fruit de la il·lusió; la Núria ens deia ahir que hi havia un bon grup de famílies amb nadons amb ganes de compartir un matí de música.

L’espai, acollidor, respectuós, amb una il·luminació preciosa. Hem posat a punt els instrument i… voilà: la màgia de compartir música en família ha fet tota la resta.

I com a record, l’acollida a les famílies al concert d’avui. A reveure!