Pica-So, un viatge musical a l’univers de Pablo Picasso

Demà dissabte, a les 10:30 s’estrena la nova producció de l’Auditori Educa amb el sugerent nom de Pica-So.

Adreçat a públic familiar i a infants a partir de dos anys, l’espectacle posa en escena piano, acordió, violí, guitarra i clarinets, en mans de quatre músics i una ballarina, amb la direcció escènica d’Enrique Cabrera, el director artístic d’Aracaladanza, companyia de dansa famosa per les seves produccions familiars en les que apropen a través de la dansa el món visual d’artiestes plàstics com Leonardo da Vinci, Miró, El bosco

A musicaperanadons no ens cansem de recomanar els espectacles d’aquesta companyia per la seva qualitat i sensibilitat. En aquesta ocasió, però, la direcció escènica d’ Enrique Cabrera s’afegeix a la direcció musical de Dani Espasa i a una selecció de repertori extraordinària. Amb música de Falla, Albéniz, Granados, Satie, Milhaud, Garreta, Paco de Lucía o Ígor Stravinsky, ens imaginem un espectacle que ens transporti a la Barcelona de principis del segle XX, i a París, i a l’univers visual de Pablo Picasso i la seva extraordinària generació.

Una producció atractiva per la unió de dansa i música en directe per a públic familiar, una raresa en la programació, així com per la direcció musical, escènican i la producció de l’Auditori Educa en col·laboració amb el Museu Picasso de Barcelona.

Esperem veure-la ben aviat! Us deixem amb el teaser de la producció.

Dansant amb el vent

Els reis ens van portat un parell de regals que no s’emboliquen per a gaudir en família. Sense embolicar i a dins d’un sobre, quatre entrades per a un espectacle de dansa al Mercat de les flors de Barcelona, amb la Cia. Non Nova i la seva L’après midid d’une foehn.

Ja fa una setmana que vam gaudir d’aquest espectacle, però el seu record és persistent. Vint-i-cinc minuts de poesia en moviment, un sol ballarí i sis ventiladors. Unes tissores, cinta adhesiva i bosses de plàstic el material amb el que el cos de ball pren forma, de la mà del misteriós mestre de cerimònies.

La música de Debussy sobre la que composa Ivan Roussel, el disseny escènic, de petit format, el so dels ventiladors i els comptats recursos multipliquen l’efecte suugeridor de l’obra, que ofereix infinitat de lectures, suggeriments, emocions… Dansa per a tota la família que va més enllà del cotó fluix en el que certes propostes familiars posen el seu límit. Amb cruesa i bellesa ens mostra la màgia de la creació, una experiència per a compartir en família.

Tradicions solidàries

Avui divendres, a les 18 h, a Sant Iscle de Vallalta, tot el poble es trobarà al Casal. Una bona part sobre l’escenari, entre bastidors, d’altres a platea, venent entrades, al control de so…

Hi fan els Pastorets d’en Magí Ferrer i jo, que hi he estat convidat a posar un granet de sorra, us recomano que no us el perdeu.

Els pastorets, i disculpeu-me els fans, no m’apassionen com a obra teatral. Els trobo enrevessats, llargs i plens de canvis d’escena que tallen el ritme de la representació… El seu encant el trobo més en la participació de tot un poble, d’una comunitat, en aquesta representació.

Mitja comunitat, amb grans i petits actúa per a l’altra meitat, i mantenen, any rere any, un projecte en comú pel que hi acaben passant tots, com a pastors, dimoniets, públic o vestint, cosint, pentinant, fent d’apuntador…

20161222_210105

L’encant del que us parlo, en aquesta versió de Sant Iscle, emociona. Tots s’han abocat a fer uns pastorets per a recaptar diners per a una família del poble, que havent patit un accident, els cal adaptar la casa i tota la seva vida a una nova realitat. Solidaritat de km.0

 

Veniu! i gaudiu! d’uns pastorets ben especials.

Un ballet de conte

El Nadal arriba pas a pas. A principis de mes, l’encesa de llums engalana els carrers i el calendari d’advent homemade marca l’inici d’un dels moments màgics de l’any per als infants. Gairebé tot és a punt i el compte enrere ja és en marxa. Les fires i tots els seus caganers, figuretes, molsa, suro i arbres… I també és Nadal al teatre i a les sales de concert, amb nadales i propostes que no per repetides estan gastades.

El pont de desembre, a casa, ens serveix per a cercar el tió al bosc, fer el pessebre i guarnir l’arbre i aquest any, també per anar al teatre.

Al Principal d’Arenys hi projectàven el Trencanous,  un conte clàssic  ambientat a la nit de Nadal, famós pel ballet amb música de Txaikovsky. La retransmissió en directe de la posada en escena de Peter Wright representada a la Royal Opera House de Londres era una proposta llaminera per aquestes dates, i la fal·lera per ballar de tots dos fills ens va decidir a comprar entrades per als quatre. Abans, però, els ho vam preguntar als nens, tot demanant-los si els feia il·lusió veure un ballet sobre el conte del Trencanous, que havíem agafat en préstec a la biblioteca. Els vam advertir que no era un espectacle per a nens i el més gran,  amb set anys, ens va dir:

– home, clar, aquests espectacles no són ni per a grans ni per a petits, són per a veure!

Vam comprar les entrades i vam acceptar que, dels dos actes de 55 minuts de durada potser només en veuríem un.

A un quart i cinc de nou del vespre, al hall del teatre, remiràvem el fulletó i encara ens miràvem tot pensant que potser no era una gran pensada. Finalment vam entrar  i només començar la música de Txaikovsky, amb l’obertura de joguina i l’aparició de Drosselmeyer al seu taller construïnt autòmats vam quedar tots quatre embadalits.


La mitja part, una hora més tard, va ser el moment per a sortir al carrer i veure com amb  salts, tombs i giragonses els dos portaven al carrer allò que havíen gaudit a la sala.

El segon acte, començant a quarts de deu del vespre, va ser tota una exhibició de virtuosisme en els ballarins i de preciosisme en els decorats i vestuari. Al final de la representació la petita, de cinc anys, ja tenia ganes de marxar a casa, l’horari era l’única pega que hi trobava. La coreografia, el vestuari, la música, el conte els van fascinar però a quarts d’onze la son feia de les seves.

Aplaudiments i gran èxit a la sala i satisfacció d’haver gaudit en família un ballet meravellós per al temps de Nadal. Perquè com diu la Royal Opera House, Christmas wouldn’t be Christmas… sense els ballets de Nadal com el Trencanous.

Vull un regal que no s’emboliqui

S’apropa Nadal i a casa coincideix amb l’aniversari dels més petits. La família, amb una mitja rialla, pregunta: i què els podem regalar per a l’aniversari? tot esperant un llistat dels títols més desitjats de la col·lecció de llibres preferida o un reguitzell de noms de jocs i joguines amb els que es deleixen.  Volen idees per a tots els màgics esdeveniments d’aquestes properes setmanes. I de sobte un dels interessats diu:

-doncs jo, avis, vull un regal que no s’emboliqui.
-què vols dir que no s’emboliqui?
-doncs que sigui una cosa que fem junts.

Ara sí que es fa imprescindible la intercessió dels pares, si més no per la cara d’estranyesa que fa l’àvia:

– i què els agradaria fer als nens? 

Els avis són grans i els ha sobtat que el net els hagi demanat com a regal una experiència.

Doncs al nen li agrada el cinema, el circ, la dansa, la música i en especial cantar a una coral… I és en aquest punt quan s’obre un ventall increïble d’experiènces per a compartir en família, un gran regal per als nens i nenes de casa.

Una programació familiar que és present a la majoria de teatres i sales de concert, bé sigui amb espectacles de música, teatre, dansa, o concerts d’escoles de música. A Barcelona,  al Liceu, òpera per a nens, amb les representacions de La Petita Flauta Màgica, o l’aventura musical En Jan Titella, al Palau de la Música. El Mercat de les Flors programa l’espectacle de l’Àngels Margarit i la cia Mudances Back àbac*. 

I allà on la programació familiar no arriba, ho fa l’activitat de les entitats corals. Cors i corals que durant tot l’any omplen el país de música presenten els seus repertoris nadalencs,  banda sonora d’aquests dies a esglésies, pessebres, sales de concert, carrers i places, a l’encesa de llums de nadal

I és sovint en aquests concerts per a grans i petits on es produeix la màgia de la música, la fascinació pel so, l’experiència del concert en la curta distància de l’església, la plaça o la sala quotidiana.

Entre els concerts corals amb més tradició el concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català al Palau de la Músicao podem triar de més participatius, com el del Quartet Mèlt a l’Auditori de Barcelona amb una proposta de taller i concert per a cantar i sortir a escena. Tampoc no podem oblidar activitats concert tan atractives per als infants i els seus pares com els Quotidiàfons bufats d’en Xavi Lozano o el taller d’Els pastors músics al Museu de la Música.

Una àmplia oferta cultural per a compartir en família, per a gaudir grans i petits, per assaborir entre àpats, per a deixar volar la imaginació abans i després de la nit de reis…El Nadal és ric en tradicions musicals, i la música és sempre un regal. Bon Nadal!

full_inner_page

*Confirmeu a cada espectacle l’edat recomanada i el públic al qual està adreçat.