Un ballet de conte

El Nadal arriba pas a pas. A principis de mes, l’encesa de llums engalana els carrers i el calendari d’advent homemade marca l’inici d’un dels moments màgics de l’any per als infants. Gairebé tot és a punt i el compte enrere ja és en marxa. Les fires i tots els seus caganers, figuretes, molsa, suro i arbres… I també és Nadal al teatre i a les sales de concert, amb nadales i propostes que no per repetides estan gastades.

El pont de desembre, a casa, ens serveix per a cercar el tió al bosc, fer el pessebre i guarnir l’arbre i aquest any, també per anar al teatre.

Al Principal d’Arenys hi projectàven el Trencanous,  un conte clàssic  ambientat a la nit de Nadal, famós pel ballet amb música de Txaikovsky. La retransmissió en directe de la posada en escena de Peter Wright representada a la Royal Opera House de Londres era una proposta llaminera per aquestes dates, i la fal·lera per ballar de tots dos fills ens va decidir a comprar entrades per als quatre. Abans, però, els ho vam preguntar als nens, tot demanant-los si els feia il·lusió veure un ballet sobre el conte del Trencanous, que havíem agafat en préstec a la biblioteca. Els vam advertir que no era un espectacle per a nens i el més gran,  amb set anys, ens va dir:

– home, clar, aquests espectacles no són ni per a grans ni per a petits, són per a veure!

Vam comprar les entrades i vam acceptar que, dels dos actes de 55 minuts de durada potser només en veuríem un.

A un quart i cinc de nou del vespre, al hall del teatre, remiràvem el fulletó i encara ens miràvem tot pensant que potser no era una gran pensada. Finalment vam entrar  i només començar la música de Txaikovsky, amb l’obertura de joguina i l’aparició de Drosselmeyer al seu taller construïnt autòmats vam quedar tots quatre embadalits.


La mitja part, una hora més tard, va ser el moment per a sortir al carrer i veure com amb  salts, tombs i giragonses els dos portaven al carrer allò que havíen gaudit a la sala.

El segon acte, començant a quarts de deu del vespre, va ser tota una exhibició de virtuosisme en els ballarins i de preciosisme en els decorats i vestuari. Al final de la representació la petita, de cinc anys, ja tenia ganes de marxar a casa, l’horari era l’única pega que hi trobava. La coreografia, el vestuari, la música, el conte els van fascinar però a quarts d’onze la son feia de les seves.

Aplaudiments i gran èxit a la sala i satisfacció d’haver gaudit en família un ballet meravellós per al temps de Nadal. Perquè com diu la Royal Opera House, Christmas wouldn’t be Christmas… sense els ballets de Nadal com el Trencanous.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s