www.marimbol.com Instruments musicals per a nens i primera infància.

El meu cotxe fa brum-brum

Fa temps que tinc un rau-rau a dins. I és que mai he escrit sobre un tipus de música que m’apassiona: les onomatopeies.

La onomatopeia evoca per mitjà dels sons d’una paraula el so de la vida quotidiana d’animals, activitats, ginys… Com a paraules, els fem servir per a la nostra comunicació verbal tot connectant el món sonor que ens envolta amb el vocabulari i el significat.

La vida és plena d’onomatopeies. Els animals ens parlen amb onomatopeies. L’escatainar de les gallines, el parrupeig dels coloms, el carrisquejar de grills i cigales, el brunzir dels mosquits ens apropen el so de la seva veu. I a la música, els violins, que no fan nyigo-nyigo? i les arpes cling-cling? I el gong? Quan rellisquem fem fiu, dubtem fent uhmm, anem per feina i pim-pam, si tenim gana la panxa ens fa rau-rau, convoquem bons auguris amb el xin-xin de les nostres copes…Coneixem els estats de la matèria pel seu so, els gasos fan buf, els líquids fan glu-glu,  la fusta fa toc-toc, el metall cling, bloing o gong… i en trepitjar una tifa fem txof 

A vegades les onomatopeies esdevenen paraules. Coneixem xuts i cucuts pel so del seu cant. D’altres vegades són un joc de substitució del mot original amb el qual fem present a la nostra parla el paisatge sonor que ens envolta. I és en aquest ús que l’onomatopeia és símptoma de competència sonològica, la capacitat d’imitar els sons del nostre entorn amb precisió per a servir mil propòsits.  Fem sons com a reclam per a la cacera, o fem sons per a parodiar-nos i fer-nos conscients de la nostra humana condició.

En el procés de desenvolupament de la parla la onomatopeia juga un paper protagonista. Coneixem el so del món, coneixem la seva imatge, l’acció, la seva qualitat i, llavors, hi posem una paraula, un mot.

El meu cotxe té rodes, volant, hi pugem per anar a casa dels avis. Fa brum-brum quan arrenca per anar a escola i fa fiu quan córre per l’autopista, sona fluix aturat a un semàfor i molt fort fent  la pujada per anar a casa els amics…

Aprenem com és un cotxe per la seva imatge i música, i llavors l’anomenen cotxe i el distingim perfectament del camió, de la furgoneta… L’infant és extremament competent a l’hora d’imitar els sons del seu constant descobriment i exploració del món, uns descobriments que viu i sent en la seva complexitat abans de posar-hi un mot, un nom.

Escoltem, olorem, toquem el món per a viure’l, per a omplir-nos del seu aire, deixar-nos traspassar per la seva vibració, gaudir la seva textura, sentir el seu escalf o la seva fredor… Després hi posem paraules, i, a vegades, aquestes ressonen amb el món al qual es refereixen, però mai aquestes són més importants que la vivència a la que es refereixen.

Abans de corregir l’onomatopeia que fa servir l’infant per a referir-se al món amb un nou mot pensem a no substituir aquest anàlisi auditiu amb el propòsit de desenvolupar un vocabulari específic, sino a completar-lo amb un mot.

El cotxe fa brum preserva la condició sonora del cotxe mentre que el brum és un cotxe convida a no escoltar la seva música. La competència sonològica queda oblidada en benefici de la competència lingüística sense que aquestes siguin excloents.

La bellesa sonora de les onomatopeies i la força amb què ens connecten a l’entorn i a com és aquest, com sona, són un patrimoni de la nostra quotidianitat, un paisatge sonor de la nostra vila, de la nostra activitat. També som sons.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s