El llenguatge és un tipus de música.

Dir que el llenguatge parlat és un tipus de música és agosarat. No ho dic jo, però,  sino que ho afirmen els estudis de tres investigadors de la Rice University de Houston, Texas, i del Language and Music Cognition Lab  de la universitat de Maryland. Per tal de defensar aquesta controvertida afirmació ens cal definir què és llenguatge parlat i què és música.

Entenem  el llenguatge com un sistema d’associació d’idees, conceptes i referents a un conjunt de sons, amb qualitats prosòdiques, d’accentuació i tímbriques. Per a la música, d’altra banda, ens proposen que és un joc de creació amb el so que sorgeix quan es combinen so i imaginació humana. Qualsevol llenguatge parlat, encara que no tingui referents ni significat per a l’oïent, té propietats musicals i pot ser rebut com a tal música.

A Música per a nadons proposem aprendre música a través dels procediments amb els quals aprenem un altre tipus de llenguatge, el parlat. Utilitzem els paral·lelismes entre llenguatge i música que evidencien  els estudis neurològics i cognitius per afavorir el desenvolupament ple de les capacitats musicals des de la primera infància.  Però hi ha qui afirma que el desenvolupament de les capacitats musicals reverteix en el domini lingüístic. Què va ser primer, doncs, l’ou o la gallina?

Anthony Brandt, Molly Gebrian[1] i L. Robert Slevc[2], a Music and early language acquisition[3], defensen que el llenguatge parlat és un subtipus de música, si més no per als nadons. Les conclusions sorgeixen en analitzar la capacitat de discriminació dels sons que escolten i la seva funció en l’aprenentatge del llenguatge a la primera infància: identificar els sons que formen les paraules i les pauses que separen aquestes, comprendre el ritme prosòdic és un pas previ a la associació de significat a aquests sons. Entonació, accentuació i prosòdia, identificació de les síl·labes a través de timbre són qualitats musicals del so del llenguatge parlat. Sense la capacitat d’escoltar musicalment seria impossible aprendre a parlar.

Primer, els nadons juguen i experimenten amb els sons, sons que després omplen de significat i organitzen segons la sintaxi. D’alguna forma tots ho sabem, encara que no en tinguem consciencia: la parla adreçada als nadons potencia la corba melòdica utilitzant un àmbit més ampli, s’alenteix, marca més les pauses, i utilitza una veu més aguda. Quan el llenguatge no té significat gramatical potenciem els elements estructurals i sonors.

La nostra intel·ligència musical innata ens permet assolir el màxim desenvolupament lingüístic, però l’aprenentatge estructurat de música ens permet millorar la identificació de síl·labes en les llengües no maternes, així com la interpretació prosòdica.

+ informació

www.frontiersin.org


[1] Shepherd School of Music, Rice University, Houston, TX, USA

[2] Psychology, Language and Music Cognition Lab, University of Maryland, College Park, MD, USA

[3] Psychology, Language and Music Cognition Lab, University of Maryland, College Park, MD, USA Publicat: 11 de setembre de 2012 a http://www.frontiersin.org

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s