Bla, bla, bla…

Tal i com anunciàvem a l’anterior entrada, dilluns vinent, 3 de juny, a les 18h, posem paraules a Música per a nadons. Ho diem en sentit figurat per a dir que farem una xerrada en la que exposarem el projecte de Música per a nadons i els seus fonaments pedagògics, però també ho diem en sentit literal: per primera vegada fem servir paraules.

Posem paraules a música per a nadons

Aprenentatge musical infantil

Música per a nadons és un projecte d’aprenentatge musical en la primera infància, per a nadons, nens i nenes de fins a 6 anys, acompanyats de la família, mare o pare. Les sessions es realitzen sense utilitzar llenguatge verbal, i és per això que podem dir que no fem servir paraules. Perquè ho fem així? Comencem pel principi.

Treballar música en l’edat infantil, i en especial en edats tan primerenques, implica compaginar aquest aprenentatge amb el de moltes altres destreses, habilitats i capacitats que desenvolupen els infants. Des del naixement, els nadons reben una gran quantitat d’estímuls verbals adreçats a la comunicació. L’atenció del nadó es concentra en la paraula, en la comunicació verbal, en l’associació de sons, fonemes, síl·labes, a situacions, fets, accions… Aquestes associacions són a la base del desenvolupament del llenguatge verbal en els nadons.

La freqüència, varietat i riquesa d’aquests estímuls – el nadó escolta una gran varietat de veus, entonacions, articulacions, vocabulari – desenvolupen la seva oïda i l’especialitzen en la identificació d’aquests sons, adreçats sempre a la comunicació: establint una gramàtica bàsica.

És justament la gran destresa auditiva en la percepció del llenguatge verbal la que fa desaconsellable utilitzar a la classe de música per a nadons el llenguatge verbal. Aquest queda reduït a la identificació del nom propi, per a presentar-nos. Utilitzar la veu humana per a fer música és un recurs natural i poderosíssim, però en determinades etapes evolutives – i en general a l’educació infantil – utilitzar la veu cantada i les paraules cantades té un efecte indesitjat per a l’aprenentatge musical: el nadó no discrimina tots els paràmetres del so i focalitza la seva atenció en aquells que estan relacionats amb la identificació d’una nova paraula, d’un missatge concret, d’un significat. L’atenció passa del perfil melòdic al significat, del ritme al missatge.

Nens i nenes cantant.

RIA Novosti archive, image #24089 / Tichonov / CC-BY-SA 3.0

Les cançons infantils tenen un lloc privilegiat en l’educació de nens i nenes. Enriqueixen el vocabulari, estableixen hàbits, desenvolupen l’imaginari, entre d’altres funcions però no són el millor camí per a identificar un perfil melòdic o un patró rítmic. Fixeu-vos en un nen o nena que canta una cançó: la reproducció del text acostuma a ser molt millor que la reproducció del perfil melòdic. Llavors diem que no afina gens. En realitat, en determinades edats, no afina perquè no ha estat capaç de separar el perfil melòdic dels sons i fonemes que formen les paraules i ha donat prioritat a aquestes.

A música per a nadons utilitzem la potencialitat musical de la veu humana sense paraules, cantant patrons melòdics i rítmics a través de síl·labes sense significat. Així posem l’atenció en l’element musical que treballem, ritme o melodia, i convidem els nadons a fer música, ja des de l’inici del balbuceig, perquè per aprendre música cal fer-ne. Així doncs, fem música junts: iaba daba dà!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s