[ Shh! Que dorm]

Segur que en mil ocasions heu fet callar el vostre interlocutor per a protegir el son d’algú, i encara ho haureu fet amb més vehemència si es tracta del vostre nadó, nen o nena. Shhhh! Que dorm i el pots despertar. Dins de la normalitat d’aquesta expressió s’amaga un fet sorprenent: mentre dormim, sentim i escoltem activament, estem atents als sons i els donem significat. Veiem-ho. 

Adrian DresslerL’oïda humana no descansa mai. Sentim sons, de forma ininterrompuda, dia i nit, encara que no els parem atenció.  És un sentit autònom sobre el que no tenim capacitat de decisió. Possiblement són aquestes característiques les que el connecten directament a la supervivència: es manté en vigília constant. Mentre dormim també escoltem els sons i som capaços de donar atenció als que són rellevants o ignorar els que no ho són. Tots aquells previsibles, que podem anticipar, no suposen interès, no ens desperten, mentre que els imprevisibles capten la nostra atenció i ens fan decidir si els donem importància o no depenent de si es repeteixen o són aïllats.

Per a discriminar entre sons rellevants i irrellevants, previsibles o imprevisibles escoltem, memoritzem i agrupem els sons en sèries o patrons. Tot això fa la nostra oïda mentre dormim!

Aquestes habilitats auditives les tenim des del naixement i els científics tenen sospites que comencen fins i tot en l’etapa prenatal, essent una de les capacitats innates de l’ésser humà. Així ens ho demostren diversos estudis sobre la cognició humana a través de la percepció auditiva, i en concret un estudi europeu de 2006.[1] Aquest ha donat llum sobre les qualitats auditives: són adquirides a través de l’experiència o, per contra, heretades genèticament? I si són genètiques, es poden modificar amb l’experiència? Veiem quines conclusions extreuen els científics d’aquest estudi.

Els nadons tenen, com els adults, la capacitat de percebre, mentre dormen, sons de diferents alçades – el que anomenem notes musicals i que formen la melodia – i identificar les sèries o patrons en que es presenten. Aquesta capacitat és de gran importància per a obtenir informació d’entorns sonors i és a la base del seu aprenentatge futur. Comparant les destreses auditives dels recent nascuts amb les dels adults, es constata que els nadons necessiten un major nombre d’estímuls per a establir el patró o sèrie. La identificació del patró requereix més presentacions, però en canvi mostren molta més sensibilitat a les variacions tonals dels sons que els adults. La seva oïda és més fina a la percepció de la diferència.

Perquè els costa més fer patrons i sèries? L’estudi interpreta que és en aquest punt en el que l’experiència i a l’aprenentatge donen avantatge als adults. Tot i tractar-se d’una qualitat innata, la comprensió de l’entorn auditiu està condicionada per l’experiència sonora. L’anàlisi constant de patrons i sèries sonores millora la nostra destresa en la identificació.

Aquesta habilitat auditiva, l’establiment de sèries i patrons i la capacitat de millorar-la a través de l’experiència, té funcions en la vida quotidiana però és cabdal en el gaudi estètic de la música i és un dels pilars sobre els que es fonamenta l’audició musical i l’aprenentatge musical des de la primera infància.

La teoria de l’aprenentatge musical d’Edwin E. Gordon pren com a base aquestes evidències científiques. La màxima capacitat de discriminació de sons es produeix en el naixement, moment a partir del qual el nadó està capacitat per adquirir experiència sonora a través de sèries, patrons i sons organitzats per a desenvolupar plenament, aprofitant al màxim la seva capacitat discriminatòria, la seva comprensió auditiva del món que l’envolta.

Sleeping_newborn_infant (1)A partir del naixement, moment en el que el cervell del nadó disposa de milions de neurones disponibles per a crear sinapsis i especialitzar-se en una o altra destresa (visual, espaial, auditiva, lingüística…) podem dotar d’experiències musicals aquesta oïda, a través de la presentació de sèries i patrons que formaran el bagatge musical del nadó. I si els nadons són capaços de processar informació sonora mentre dormen, què no podran conèixer, descobrir, comprendre i recordar si va acompanyat del moviment? de l’experiència sensorial del tacte i contacte amb la mare o el pare? amb la comunicació visual i la vivència del so i la vibració d’un instrument?

L’aplicació de la teoria de Gordon sobre l’aprenentatge musical s’adreça a potenciar aquesta qualitat innata i evolutiva desenvolupada per a la supervivència humana – la vigília de l’oïda ens manté alerta del perill – i la posa al servei de l’escolta i el gaudi de la música, per a un desenvolupament en plenitud de l’ésser humà.

 


[1] Auditory temporal grouping in newborn infants publicat per EmCAP: Emergent Cognition through Active Perception, 2006.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s