Pica-So, un viatge musical a l’univers de Pablo Picasso

Demà dissabte, a les 10:30 s’estrena la nova producció de l’Auditori Educa amb el sugerent nom de Pica-So.

Adreçat a públic familiar i a infants a partir de dos anys, l’espectacle posa en escena piano, acordió, violí, guitarra i clarinets, en mans de quatre músics i una ballarina, amb la direcció escènica d’Enrique Cabrera, el director artístic d’Aracaladanza, companyia de dansa famosa per les seves produccions familiars en les que apropen a través de la dansa el món visual d’artiestes plàstics com Leonardo da Vinci, Miró, El bosco

A musicaperanadons no ens cansem de recomanar els espectacles d’aquesta companyia per la seva qualitat i sensibilitat. En aquesta ocasió, però, la direcció escènica d’ Enrique Cabrera s’afegeix a la direcció musical de Dani Espasa i a una selecció de repertori extraordinària. Amb música de Falla, Albéniz, Granados, Satie, Milhaud, Garreta, Paco de Lucía o Ígor Stravinsky, ens imaginem un espectacle que ens transporti a la Barcelona de principis del segle XX, i a París, i a l’univers visual de Pablo Picasso i la seva extraordinària generació.

Una producció atractiva per la unió de dansa i música en directe per a públic familiar, una raresa en la programació, així com per la direcció musical, escènican i la producció de l’Auditori Educa en col·laboració amb el Museu Picasso de Barcelona.

Esperem veure-la ben aviat! Us deixem amb el teaser de la producció.

Música i autisme

Compartim una entrevista a Iván Ruiz, músic i psicòleg, co-director del documental “Otras voces”. A la sorpresa de retrobar inesperadament un músic apreciat,  s’hi afegeix la certesa que tenim sobre la importància que té la música en la salut i benestar de les persones.

Us convidem a llegir l’entrevista a través d’aquest enllaç al diari ara.cat:

Ivan Ruiz: “Hi ha nens amb autisme que no parlen i, en canvi, canten!”

“Un auténtico hechizo”

Màgia, paraula, sons… Sembla un bon inici per a tractar de descriure la música o els seus efectes. Aquesta vegada, però, em serveixen per a presentar-vos un conte fascinant en les seves paraules, en el seu missatge, en la seva narració, interpretació, en els seu so… Paraula i música i la música de la paraula i de les idees… El conte, de Grégoire Solotareff,  ens ofereix un encanteri d’amor deliciós, per a tots els públics.

Un petit regal per a aquests dies en família, una finestra oberta des d’on mirar el treball creatiu que fa temps que faig amb la Dinorah Arrillaga i que tenia ganes de compartir amb vosaltres. Bones vacances, famílies.

Road to Iruña

08:03, al rodalies camí de Sants per agafar el tren de les 09:30 a Iruña. 

Allà m’esperen amics fets tot treballant colze amb colze durant dos anys que han passat volant. No és el primer viatge a Pamplona i no serà l’últim. Avui, però, és especial. 

Presentem els fruits de dos anys de recerca que han estat possibles gràcies al treball, confiança, recursos, il•lusió i experiència d’un gran equip format a l’aixopluc de les escoles bressol municipals i llars d’infants de Pamplona i Sant Pol de Mar.
No hi vaig sol. Porto l’arpa per a fer-hi un concert i una conferència, demà, però sobretot porto el suport, confiança i el treball de molts companys de viatge, en primer lloc de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, de la llar d’infants el Pi del Soldat, de qui ha estat el far del projecte, tants infants i les seves famílies…

Amb il•lusió de presentar el documental a Catalunya. Ara, egun on!

Dansant amb el vent

Els reis ens van portat un parell de regals que no s’emboliquen per a gaudir en família. Sense embolicar i a dins d’un sobre, quatre entrades per a un espectacle de dansa al Mercat de les flors de Barcelona, amb la Cia. Non Nova i la seva L’après midid d’une foehn.

Ja fa una setmana que vam gaudir d’aquest espectacle, però el seu record és persistent. Vint-i-cinc minuts de poesia en moviment, un sol ballarí i sis ventiladors. Unes tissores, cinta adhesiva i bosses de plàstic el material amb el que el cos de ball pren forma, de la mà del misteriós mestre de cerimònies.

La música de Debussy sobre la que composa Ivan Roussel, el disseny escènic, de petit format, el so dels ventiladors i els comptats recursos multipliquen l’efecte suugeridor de l’obra, que ofereix infinitat de lectures, suggeriments, emocions… Dansa per a tota la família que va més enllà del cotó fluix en el que certes propostes familiars posen el seu límit. Amb cruesa i bellesa ens mostra la màgia de la creació, una experiència per a compartir en família.